Jordi Navarri Ginestà

A principis d'estiu ens vam proposar a la U.E.C. Mataró fer una sortida més enllà de les nostres fronteres, lluny dels recorreguts habituals pel Pirineu, intentant pujar un esglaó en el nostre coneixement de l'alta muntanya.

L'objectiu? La vall de Saas, situada al Valais Nord, a Suïssa, amb la frontera italiana al Sud, el Simplon Pass, a l'Est, i la vall de Zermatt, a l'Oest. Aquesta vall, si bé no tant coneguda com la seva veïna Zermatt o Chamonix, no té res a envejar a les anteriors, doncs el circ glacial que s'obre davant nostre és impressionant. La cadena de cims que tanca la vall forma un semicercle que puja des dels 1700 metres de Saas Fee i Saas Grund (els dos pobles principals de la zona), fins als més de 4000 metres, alçada que assoleixen fins a tretze cims, entre ells el Dom (4545), Nadelhorn, Lenspitze, Alphubel, Allalinhorn, Lagginhorn i Weissmies.

El nostre objectiu més optimista era fer aquests quatre darrers (cosa que no aconseguiríem, doncs si no l'article tindria un altre títol). El temps, malgrat tot, es va portar força bé, en general, i ens va permetre assolir-ne tres en una setmana a la vall.

Sortim de Mataró el dia 29 de juliol l'Adrià Triquell, en Raul Garcia i jo, tots membres de la UEC d'aquesta ciutat. Arribem cap al tard a Saas Grund, l'últim poble on és permesa l'acampada, per l'endemà cobrir el primer tram del trajecte que mena al cim de l'Alphubel. Des de Saas Grund es puja fins a Saas Fee en cotxe, poble on s'acaba la carretera. Si no es va amb compte, a l'entrar al poble s'ha de deixar el vehicle en un pàrquing, amb la corresponent "clatellada". És recomanable aturar-se una mica abans i caminar un pèl, cosa que igualment haurem de fer més endavant.

Com el temps acompanya i l'economia apreta, decidim caminar les tres hores i 1070 metres de desnivell que ens separen del refugi i estalviar-nos unes 3000 ptes per cap. Des del refugi de Längflue, a 2800 m d'alçada, es poden veure bé els blocs de séracs i esquerdes que formen la primera part del trajecte cap al cim de l'Alphubel, tapat pels núvols la tarda del dia 30.

L'endemà iniciem l'ascensió a les 5 del matí, precedits per un munt de cordades que pugen fent una singular processó, girant aquí i allà per estalviar-se les esquerdes, algunes d'elles enormes, sense fons aparent. Pel camí comentem la jugada amb un "avi" 40 anys més gran que nosaltres, que porta altres tants anys fent cims als Alps sense perdre'n la il.lusió, cosa que demostra que l'afecció a la muntanya no té data de caducitat.

Entre les deu i les onze del matí arribem al cim de l'Alphubel (4206). Al davant nostre (l'Oest), la vista és per no perdre-se-la : Massís del Mont Rosa a mà esquerra, Cervino i Dent d´Hérens al centre (amb el Mont Blanc al fons), Dent Blanche i Weisshorn a mà dreta. A tocar nostre, els cims esmolats de la vall de Saas s'enlairen sobre els nostres caps, recordant-nos la modèstia relativa de la nostra fita.

Desfem el camí i baixem directament fins al poble, 2500 metres més avall, per iniciar l'endemà l'ascensió a l'Allalinhorn, una matinal. Si bé parlar de matinal a més de 4000 metres d'alçada pot sonar a broma, el cert és que es pot agafar el Metro Alpí, partint de Saas Fee, i arribar a Mitelallalin, a 3500 metres, on hi ha una estació d'esquí oberta tot l'any. No deixa de ser xocant trobar-se pujant un cim, més preocupats de no topar amb algun esquiador despistat que no pas de la muntanya en sí.

El camí tampoc té grans dificultats, doncs les esquerdes queden més avall, i el Metro les evita. En un parell d'hores ja som al cim de l'Allalinhorn (4027), des d'on podem veure en primer pla l'Strahlhorn i el Rimpfischorn (si aquests noms no us diuen res, mireu la portada i contraportada del llibre de Richard Goedeke, "4000 m. en los Alpes"; la vista és gairebé idèntica).

Després d'un parell de dures jornades, decidim fer uns quants dies de descans al "Camp Base", motivats també per l'arribada del mal temps. Aprofitem per visitar la vall veïna i veure el Cervino, tapat en la seva meitat superior durant tot el dia. L'endemà visitem Luzerna, i el temps empitjora. Si el proper dia la climatologia segueix adversa, tornarem cap a a casa una jornada abans del previst.

Per sort, se'ns anuncia bon temps per demà, de manera que intentarem el darrer cim: el Weissmies (4023), a l'Est dels dos anteriors, i al que s'accedeix des de Saas Grund. Per fer l'atac en un dia, és necessari agafar el telefèric i salvar els 1500 metres que ens separen del refugi de Hohsaas, a 3100, on comencem l'ascensió cap a les 8 del matí del 4 d'Agost.

El temps és bo però fa força fred, doncs la pròpia paret de la muntanya ens tapa el sol. Al fons veiem la ruta de pujada a l'Alphubel, totalment assoleiada, i el circ glacial presidit pels gegants de la zona, resplandents en viu contrast amb la nostra foscor. El pendent s'accentua, i el camí passa per sota d'uns blocs de séracs bastant segurs, si bé des de baix sembla que puguin caure'ns a sobre en qualsevol moment. Finalment s'arriba al cim, després de superar una rimaia de neu molt bonica.

Són prop de les onze, i el fred no invita a fer el ronso. La baixa pressió infla de manera gairebé còmica les bosses d'aperitius, que ens mengem mentre contemplem els Alps des d'una posició de privilegi. Al Oest queden Alphubel i Allalinhorn, i a l'Est el Lagginhorn, a tocar nostre, un cim força rocallós que no sembla cap "passejada".

L'endemà iniciem el retorn amb la satisfacció de la feina ben acabada: tres 4000 en sis dies d'estada a la Vall de Saas, una gran experiència que l'any vinent s'ha de repetir, si bé som conscients que serà difícil de superar.

Pàgina creada el juny de 1998.