Travessa de Muntanya en BTT

Per Adrià Triquell
UEC Mataró
Secció de Muntanya

 

    Ja en feia molt temps que en parlàvem de fer una travessa pedalant, i per una vegada deixar la motxilla i les botes allà on en certs moments d`una excursió hom pensa que estan millor..., a casa.
 
    Després d`un estudi de les diverses possibilitats, pare i fill (justament aquest any 50 i 25 anys, i l`avi 75), ens decidim per la travessa dels Pirineus, que cal no confondre amb la transpirenaica..
Ens disposàvem doncs a fer una travessa que va des de el Mediterrani al Atlàntic, més concretament de Llançà a Hondarribia, de quasi 1000km. Cal dir que per una qüestió de dates ens vam saltar el primer terç, fent 12 etapes.
 
    Hi podrem apreciar diversos tipus de paisatges, des de les vinyes i conreus de les primeres etapes per l`empordà, fins als boscos del pirineu basc-navarrés, passant per les espectaculars muntanyes de l`Aragó. No entraré en detalls de recorregut, ja que per aquest fi hi ha bibliografia adequada, però si certs comentaris que desitjo siguin útils.

    En primer lloc, vull animar fermanent a tots aquells acostumats a fer la sortideta de diumenge o de cap de setmana, a fer travesses, ja sigui a peu o en bicicleta, ja que és un tipus de experiència diferent, i pel meu parer més satisfactòria.

    En segon lloc, per tots aquells no habituats a la bicicleta, els hi diria que s`animin, i que més que preocupar-se per l`estat de forma (tot i que algun mínim s`ha de tenir, perquè alguna pujadeta hi ha...), és més important que adquireixin alguns coneixements de mecànica, ja que després d`uns quilòmetres la bicicleta els pateix, i sobretot portar-la en bon estat, incidint especialment en cables, cadena i cobertes (això últim ho dic sobretot per els amants de les baixades...). També cal portar les eines necesàries.
Cal reduir al mínim l`equipatge, ja que el pes, tot i que no es com portar- lo en una motxilla, es nota moltíssim. Així doncs, tots els amants de la tenda i el fogonet, ja s`ho poden treure del cap.

    Cal anar molt al aguait amb la orientació. Tot i que la bibliografia és bastant correcta, hi han algunes etapes on els camins és multipliquen, i es fàcil perdre`s. Una bona tècnica és que algun component del grup porti les distàncies parcials entre referències amb el contaquilòmetres (altrament indispensable). Per a qui vulgui fer la travessa al revés, voldria avisar-lo de que d`aquesta manera l`orientació resulta extremadament difícil.

    En general no trobareu problemes per guardar les bicicletes en les pensions i hostals, sobretot si seguiu el trajecte més o menys oficial. Fins i tot en alguns llocs us indicaran la manera de netejar-les si us fa falta..

    Parlant de trajecte oficial, aquest intenta que la major part de recorregut passi per pistes de muntanya, i això fa, sota el meu parer, que en alguns moments és passi per pista, i a vegades en mal estat, de manera innecesària, ja que no és guanya res ni en recorregut ni en paissatge. En aquests casos puntuals penso que és millor passar per carretera (estem parlant de carreteres molt secundàries on no passen quasi cotxes).

    Finalment, si algú s`anima a fer aquest tipus d`activitat, que sàpigui que existeix una extensa bibliogràfia sobre itineraris en BTT pels pirineus, alps,...etc, si bé la gran majoria estan més plantejats com a etapes independents que com a travesses.

BIBLIOGRAFIA:
Pàgina creada el juny de 1998.